Ajuntament de Costur

Bassa Roja

 

 

 

Localització i característiques

 

El pla de la Bassa Roja es situa a 2 kilòmetres al sud-est de la població de Costur i a la dreta orogràfica de la rambla de la Viuda, a una altura de uns 400m.

El topònim Bassa Roja fa referència a una bassa situada en la zona més deprimida del pla, on després de la pluja s'embassa.

El pla ocupa una superfície d'unes 16 hectàrees amb una forma el·líptica i unes dimensions aproximades de 550 x 350 metres.

La vegetació és la típica mediterrània, amb predomini de coscoll, matissa i argilagues. També trobem alguns grups de petites carrasques i alguns pins.

 

Respecte a la bassa, esta situada sobre sediments rogencs, coneguts com a terra rossa, freqüents en zones de naturalesa calcària. La terra rossa es forma pel reemplaçament mineral de la calcària, unes reaccions generen silicat d'alumini i de ferro en forma de cristalls d'argil·la. Aquests sediments afavoreixen la creació de escletxes, conductes i cavitats en la roca. La terra rossa està present en tot el pla, situat principalment en la zona més baixa, que és on està la "bassa".

Una particularitat del pla que el fa únic, és que es tracta d'una conca endorreica on l'aigua no té eixida directa a cap barranc ni a la Rambla, és a dir, que les formes de desguàs són subterrànies. El desguàs de la zona després de pluja es realitza per infiltració de les roques i més concretament d'un petit engolidor situat a uns 50 metres al sud de la bassa. Quan la bassa està plena, l'aigua vessa per un lateral i es dirigeix a un lloc situat un poc més baix, que és on està situat el citat engolidor.

El pla es considera una formació càrstica, és a dir, de naturalesa calcària. Aquesta forma és coneguda com a dolina, que atenent a la seva inclinació és del tipus cubeta, ja que presenta les voreres del pla amb una inclinació inferior a 10º. El desnivell entre la seva part superior o voreres i el punt més Baix és d'uns 15 metres.

 

En aquest enllaç trobareu un mapa de la Bassa Roja amb tots els seus valors etnològics, geològics i paisatgístics; i si voleu més informació us podeu descarregar l'informe multidisciplinari "El Pla de la Bassa Roja: Un paratge singular del terme municipal de Costur" elaborat en febrer de 2013 per Josep-Miquel Ribés Pallarés, per tal d'al·legar contra la instal·lació d'una cantera en aquest paratge, al considerar-se com un dels més valuosos de tot el terme municipal de Costur, des del punt de vista paisatgístic i mediambiental.

 

CAVITATS DEL PLA DE LA BASSA ROJA

Respecte a la geologia, el pla es desenvolupa en calcàries aptenienses-gargasienses del cretàcic inferior. Aquesta calcària té moltes fissures per on l'aigua s'engoleix després de la pluja. Algunes d'aquestes fissures són suficientment grans per a permetre entrar a un espeleòleg, que són les cavitats que presentem a continuació.

 

Avenc de la Bassa Roja -1

Cavitat situada a l'est de la bassa, a uns 50 metres. La boca de la cavitat fou desobstruïda fa uns anys. La boca té unes dimensions de 1,5 x 2 metres que es desenvolupa en la terra rossa i davalla 3 metres, arribant a una petita sala. És una cavitat petita i d'escassa importància.

 

 

Cova de la Bassa Roja - 2

Situada en el sud-est del pla, en la capçalera del barranc Sabinar. La boca de la cavitat és circular semblant a un cau. Penetra en estreta gatera i rampa uns metres, fins arribar a una petita saleta on ens podem posar drets. Ací trobem una escletxa molt estreta i d'accés impossible.

 

 

 

Avenc de la Bassa Roja - 3

 Situada prop de la cavitat número-2, a uns 40 metres a l'oest i a major altura. La boca és estreta i té un pou d'entrada de 6 metres que s'eixampla després de la petita boca. La cavitat continua per una escletxa que baixa uns metres fins on acaba. Baixant, a l'esquerra, també trobem un petit pouet de secció circular.

En aquesta cavitat podem trobar algunes mostres d'estalactites i estalagmites.

La profunditat és de 17 metros i el recorregut de 37 metres.

 

 

 

Avenc de la Bassa Roja - 4

Situada en l'extrem oest del pla, en una zona amb alguns enfonsaments i que forma una petita depressió. La boca de la cavitat es localitza amagada entre el coscoll. L'entrada a aquest important avenc estava totalment tapada per pedres i va tindre que ser desobstruïda per un membre de l'E.C.C. en febrer de 2010. Per tant la boca és estreta i a poc de entrar té una estreta gatera que dóna pas a un petit graó de 3,5 metres que ens deixa en una saleta. D'aquesta saleta baixem entre uns blocs i arribem a la part superior d'un gran pou de 55 metres.

Aquest pou és regular amb un diàmetre aproximat de 3 metres. Baix del pou hi ha una petita escletxa que als poc metres s'estrenyen molt. En aquesta zona hi ha el fenomen de la hipòxia, que vol dir absència d'oxigen i que fa que la respiració saga d'un mode més forçat. Aquest fenomen és poc usual. A la província de Castelló mai s'havien tingut notícies d'hipòxia fins ara, amb el descobriment d'aquest avenc.

 

 

 

Avenc de la Bassa Roja -5

Cavitat situada a uns 30 metres al nord de la cavitat número 4, en un enfonsament entre grans blocs.

La boca d'aquesta cavitat va ser desobstruïda en octubre de 2010, per tant aquest avenc és inèdit, mai ningú havia entrat abans. Després de l'enfonsament entre blocs trobem un estret pas vertical al que segueix un graó de 4 metres que arriba a una petita saleta. Des d'aquesta saleta davalla un pou de 20 metres molt ample, amb uns 4 metres de diàmetre. La base del pou és una estància de 3,5 x 4 metres on finalitza la cavitat. Aquest avenc presenta abundants formes de dissolució i erosió, ja que es tracta d'un antic engolidor del pla. La profunditat de l'avenc és de 28 metres.

 

L'ullal dels Villomos

A més de les cavitat també cal citar un element hidrològic important: l'Ullal dels Villomos, situat al marge dret de la rambla de la Viuda i proper al llit de la rambla.

Aquest brollador expulsa aigua després de fortes pluges, formant unes cascades que baixen fins el llit de la rambla. És possible que aquesta eixida d'aigües estiga relacionada amb el pla de la Bassa Roja. És a dir, que el pla funciona com a captador d'aigua després de fortes llevantades i que subterràniament  l'aigua reapareix en l'Ullal dels Villomos.

 

Coco Calderis

Com a curiositat relacionada amb el pla de la Bassa Roja també podem citar el coco de  Bassa Roja o coco Calderis, situat en l'extrem nord-oest del pla, en la caiguda cap al barranc Fornet.

Està format per dos cocons oberts naturalment en la roca i on s'acumula l'aigua. En temps passats, quan la gent treballava al camp, aquestos cocons eren cuidat i l'aigua de l'interior era utilitzada per beure.

 

 

*Informació extreta de l'article "Espeleologia a Costur (1ª part). Les cavitats del pla de la Bassa Roja" de Jesús Almela Agost del Espeleo Club Castelló, publicat en el  nº 27 de la revista LA FONTANELLA, de gener de 2011.Es pot trobar informació més detallada i actualitzada en el següent enllaç - http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6C01.php

Imatges: 
cavitat 1
cavitat 1
cavitat 2
cavitat 3
cavitat 3
cavitat 4
cavitat 4 pou1
cavitat 4 pou1
cavitat 4 pou2
cavitat 4 pou2
cavitat 5
cavitat 5 pou principal
cavitat 5
cavitat 5 pou 55metres
Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 

Formulari de cerca

Portal desenrotllat amb Drupal